La història
Marisqueria a l'Eixample
des del 1990.
Trenta-sis anys al mateix local del carrer Aragó.
Etimologia · O'Peregrino en gallec
O'Peregrino
/pe·re·'ɡri·no/·m.·gallec
Pelegrí: el que fa camí per arribar a un lloc. Aquí qui fa el camí és el producte. Surt de Galícia, del Cantàbric, de la Costa Brava, dels Columbrets i de Cadis, i acaba en una taula de l'Eixample.
El restaurant
De marisqueria de barri fins avui
1990
Obertura
Obre com a marisqueria de barri al carrer Aragó. Onze taules i producte gallec.
2000
Consolidació
El barri ja no necessita que li expliquin res. La gent hi torna.
2020
Arriba l'Alejandro
El propietari es jubila. L'Alejandro i el seu pare, client de la casa, compren el restaurant perquè segueixi obert.
2026
Avui
Cinc costes i una carta que es completa amb el que ha entrat aquell matí.
Alejandro
El va comprar perquè no tanqués
El seu pare feia anys que hi menjava. Quan l'amo va anunciar que es jubilava, el van comprar entre tots dos perquè O'Peregrino no tanqués. L'Alejandro, format a la Hofmann, es va posar a la cuina el 2020.
De l'escola se'n va endur la tècnica i l'exigència amb el que entra per la porta. La resta la posa el mar: s'il·lusiona amb una peça grossa, amb alguna cosa que no es veu cada dia, i surt a taula a explicar-te d'on ve abans de cuinar-la.
Miguel
Vint anys a la mateixa sala
En Miguel fa vint anys que atén aquestes taules. Se sap el vi de qui hi ve tres cops l'any, et diu què ha entrat avui i què demanaries tu.
